Lletra gòtica
Esther Planas tria el vídeo per mostrar el seu vessant de «performer» |
) |
Esther Planas (Barcelona, 1960) fa de les seves obsessions art.
Un procés que, d'altra banda, sol ser habitual en la creació artística.
Les obsessions que l'acompanyen, també circumstància habitual
en la creació contemporània, fan referència a la seva infància.
El seu nom, com moltes noies entre 30 i 40 anys, va adquirir una
dimensió especial gràcies a una sèrie de còmic, que la seva autora,
Purita Campos, ha recuperat 20 anys després amb la protagonista
feta una dona: Esther y su mundo. Aquest referent, que
gràficament ha interpretat Planas en els seus dibuixos i quadres
(a més d'un marxandatge bàsic), al costat de la plasmació
d'una sexualitat fronterera entre el món infantil i l'adult és
la base del seu univers. Noies nues, creades a partir de la
seva pròpia imatge, i que solen tenir com a company un peluix,
completen aquesta forma de remoure els fantasmes infantils.
Aquest univers ha estat present amb un llibre de dibuixos i
textos anomenat Dark Star i amb els muntatges que ha anat
fent en espais singulars on els quadres i dibuixos han format
una instal·lació. Aquest món és el que acompanya el vídeo que
presenta a la galeria de Poblenou Espai Ubú, però sense fer-se obvi.
Només com a llavor del món d'Esther Planes, que ha necessitat
visualitzar els seus fantasmes per arribar ara a una obra videogràfica
molt suggeridora.
L'exposició posa en evidència que tot el que ha format el contingut
conceptual de l'artista ha de sortir del seu camp de l'expressió matèrica.
L'artista ha de concentrar-se en el vessant d'expressió gestual,
de dansa i de música, que utilitza en el vídeo que presenta.
Cap a final dels anys noranta, Esther Planes va anar a viure a Londres,
on va formar un grup que actua en circuits underground amb una
musicalitat gòtica i fosca que té equivalència amb la imatge i la veu de l'artista.
El vídeo, per a la presentació del qual no calia el muntatge fet a la galeria,
és una deliciosa peça inquietant en què trobem una pinzellada del realitzador
alemany Murnau, un toc de pop dels seixanta però en blanc i negre,
una mica d'ona sinistra dels anys vuitanta, i un toc més d'aquest corrent
estètic i musical revitalitzat actualment amb la moda gòtica.
Esther Planas hi intervé amb escenes de ball i cantant amb el seu grup
Dirty Snow la versió d'un tema del grup The Cure, totalment encertada,
tant la tria de la música, com la versió de Planes, que li dóna un to encara
més lúgubre que escau a les imatges de cementiris que apareixen en el vídeo.
